L'ANEMA
Mancava pòcch a Natal e la mia veggetta (inscì ciami la mia mamma) la m'aveva domandaa, come regall, on golfin.
Se sa, i nòster vecc hinn abituaa a vardà i ròbb pratich e nò tutt quell che lor disen che l'è inutil.
Ma mì, cóme al sòlit, avaria vorsuu regalagh on quaicòss che 'l fudess minga staa el sòlit golfin, i sòlit sciavatt
e, allora, me s'era miss in del coo de andà in "centro" per famm vegnì l'ispirazión.
Savevi giamò che poeu l'avaria barbottaa ma quell sò sorisett el faseva capì che in fond, in fond...
S'era 'rivaa quasi a la fìn del cors Vittòri Emanuell, quand vedi rivà el Luis, che de lontan el me faseva segn,
per fass vedè.
El Luis, vecc amis, amis de semper. Anca se gh'avevom ona quaj idea diversa, andavom pròppi daccord; e forsi l'era
pròppi quella nostra diversità che la ghe voureva per tegnì inscì viva la nòstra amicizia: ona quaj bella discussion,
ona vòlta ògni tant, e poeu, quasi semper tutti duu senza avè cambiaa idea, andavom per la nòstra strada, con la
voeuja però de vedess prest.
"Ciao, 'me te stee?"
"Ciao, mì ben e tì? Come mai da 'sti part?"
"Eh, son ciappaa cont i regai de Natal, pensavi de comprà on regalin per la mia veggetta"
"Si, bravo, la se merita pròppi on bell regall la Pina e dimm, la sta ben?"
"Sì, sì, ogni tant la barbòtta on poo ma pròppi quand la barbòtta voeur dì che la sta bén..."
"Te bevet on caffé?"
"Ma sì, va, intanta femm dò ciaccer e, a propòsit, i tò stan ben? 'ste fee a Natal te vee dal tò fradell come
l'ann passaa? "
"Sì, sì, tutti bén...
E semm andaa avanti a cicciarà per on poo quand, per combinazion, vardi foeura e vedi on quaj fiòcch de nev che
comincia a vegnì giò.
"Varda Luis, fiòcca, ghe manca domà la nev per fà diventà el Natal pròppi... Natal. Sì, perché la gent a Natal,
la se sent pussee bòna, l'è come se in di 'sti fest chì se… desedass on poo l'anema."
"L'anema la gh'è nò!"
"Come saria che l'anema la gh'è nò?"
"Te disi che la gh'è nò, possibìl che 'na ròbba che la gh'è la se ved minga?"
"Ma 'ste diset Luis, anca... anca l'aria te la vedet nò, ma la gh'è!"
"Si, ma l'aria te la sentet e senza te moeuret"
"Ma anca l'anema te la... sentet, l'è come... l'è come el coeur, nò, pussee!!"
"Pussee de cossa? E poeu dimm come te fee a vess sicur?"
"Son sicur perché quand gh'hoo 'n'emozion la... senti"
"Ti te sentet on bell nagòtt, quell che te sentet l'è el coeur ch'el te batt fòrt!"
"Ma nò, ma nò, possìbil che te capiset nò la diferenza? la diferenza tra i sentiment, la bontà e i emozion che
te riven da 'l de foeura?"
"Bhe! Se te see pròppi sicur voeuna di 'sti ser famela trovà l'anema, invece de cicciarà!"
"E tì allora, per dò o trè ser proeuva a trascurà la toa veggetta, cerca de sentì nò quand el bagai el piang e 'l
te ciama papà. E allora te vedaree che l'anema te la trovareet inscì, in de per tì!"
"Bhe, bhe, anema sì, anema nò, adess gh'hoo de andà, te auguri de passà i fèst in armonia, faggh i bonn fèst a la
toa famìglia".
"Ciào, augùri ànca a tì, se vedom dòpo i fèst".
E sont andaa in quèll bell magazzìn che gh'è in piazza del Dòmm e finalment son riessii a comprà on golfin e on
collarin per la mia veggetta.
Savevi che poeu l'avaria barbottaa perché... "te spendet semper tròpp..." ma savevi anca che a la fìn gh'avaria faa
piasè, e che a la prìma domenega, a la messa la gh'avaria dit ai sò amis che l'era el mè regall de Natal.
Adèss fioccava pussee fòrt, e cominciaven a restà giò i pedann in su la nev, ma poeu spariven subit, quasi cóme...
l'ànema del Luis e siccome s'era sott'a la Madonina hoo provaa a sarà-sù i oeucc per vess pussee concentraa, e
gh'hoo faa 'na preghiéra:
"Proeuva tì, o Madonina, tì che te proteget i tò Milanés, proeuva tì a dimm indovè che pòdi trovà l'anema del
mè amis Luis, perché credi che... l'abbia perduda e ch'el sia bon pù de trovala, in mèzz a 'stó rebellòtt, a
'stà confusion a 'stà povertà de valor che gh'è al dì d'incoeu, inscì ghe la foo trovà sòtt-a l'alber de Natal.
Eh, sì, credi che 'l saria el pussee bell regall che podaria fagh, al mè amis Luis!
Primo Premio
"Antica Credenza di Sant'Ambrogio" 2001 |
|
EL PRIMM DÌ
La mia nòna la me faseva semper la torta e mì andavi volentera in de lee, nò domà per la torta ma anca perché me
faseva piasè andà a trovalla: l'era 'na simpatica veggetta e la gh'aveva semper ona paròla bòna per tucc. Despess
restavi a dormì in de lee al sabet de sera e la domenega poeu rivava la mia mama e 'l mè papà a disnà in la nòna.
Quella mattina la m'aveva dii d'andà in del bosch a cattà 'na quai mòra, on quai fambros, per podè fà la
torta con la frutta del bosch. Me séri mettuu de bòna lena e avevi giamò impienii a metà el sidellin quand, inscì
a l'improvvis, me senti ciamà: "Ciao Giovannin, 'me te stee?" Meraviliaa me son guardaa intorna ma vedevi nissun;
cominciava la tremarella in di gamb e gh'avevi on poo de paura.
" Ehi, son chì, guarda giò!" E allora hoo
vist, visin a on bell fung, on òmin piscinin, vestii 'me quei nani con la barba che se veden in di liber di stòrii
e che te credet mai che ghe sien de bon. " Son chì, ah, te m'hee vist, allora se te spettet a famm festa, a famm
l'auguri?!" Son restaa lì on poo interdett, cont i gamb che ormai tremaven pròppi ben, ma son riessii a
farfojà, cont on fil de vos: "Aug... auguri..."
"Ma che aug... auguri, te me paret on locch, l'auguri
el gh'ha de vess faa ben o 'l se fa nò... ma tì te gh'hee de fammel, fòrza allora!" " Sì, sì auguri, ma tì
chi te seet e poeu, perché gh'hoo de fatt l'auguri? Te compisset i ann? L'è el tò sant?" "Ma te vedet nò
che sont el guardian di fong? Me ciami Oleic e per toa fortuna, se de nò te lassavi minga cattà sù quei bei
fambros e poeu come te fee a savell nò? Incoeu l'è el mè primm dì!" " El primm dì de còssa?" " Ma te
see pròppi on tarlucch! Incoeu l'è el primm dì e basta, ògni dì l'è el primm dì, el primm dì de la toa vita
che te resta de viv, i alter dì hinn ormai passaa, quell che t'hee faa l'è faa, faa ben o mal, ma l'è passaa
e te pòdet minga cambial, inveci el primm dì l'è el primm de quell che te podaree fà. E allora cerca de
cominciall ben el tò primm dì, cerca de minga trasall. Cerca de viv ben la toa vita, da adess in avanti e per viv ben se dev anca juttà i alter, quei che gh'hann bisògn insòmma, se dev trattà ben tutt el mond. Te vedaree che inscì te se sentiree mej. Dopera ben el tò primm dì, dopera ben tutti i tò primm dì..."
" Ma, forsi, te gh'hee reson, forsi l'è vera che quell che èmm faa l'è ormai passaa e se pò minga cambiall e che ògni mattina che levom sù a l'è el primm dì... ma dimm, tì 'me te feet a savè 'sti ròbb chì?" " Mì e i mè fradei je semm 'sti ròbb, perché semm minga 'me vialter òmen che pensii domà a lavorà per mett via danee e per diventà sciori, nun lavorom per fà stà mej tutti e 'l lavorà de tucc nun l'è faa mai per vun ma per tutta la comunità".
E intanta che 'l me diseva inscì serom andaa semper pussee in mezz al bosch fin a rivà a 'na radura in doe gh'era tanti cà ma piscinitt, da dove andaven avanti e indree i curett, i legor, i uselitt, insòmma tutti i creatur del bosch. " Ecco, te vedet, nun stemm chì de cà e tutt el nòst lavorà, 'me te disevi prima, el femm vun per l'alter..." " Ehi, stà attent, che te seet adree a schiscià 'na gianda, che la me serviss per l'inverna..."
L'era 'na curetta che la me tirava per ona calzetta, per famm minga schiscià ona gianda. " Beh, già che son chì, podaria dav ona man, disemm se gh'hoo de fà ". E subit, come se avessi pronunciaa la parola magica, mi s'hinn faa d'intorna on sacch de bestioeu, che me diseven de juttai a fà quest ò quell... Però, intanta che lavoravi, ògni tant rivava 'na quai curetta, o 'n quai usellin che 'l me faseva on dispett, ma per rid, ò 'l me faseva giugà. E m'hann faa imparà on gioeugh noeuv: lor m'hann dii che el ciamaven "mangiacanestro" e nò "pallacanestro" come fasevom nun òmen. E "mangiacanestro" l'era perchè me faseven tirà i giand dent in d'on sacch, e ògni vòlta che sbagliavi rideven tutti, ma con simpatia, in manera che me faseven rid anca a mì.
E quand gh'avevi domandaa perchè el se ciamava "mangiacanestro" m'hann dii che l'era tant 'me 'l gioeugh che fasevom nun òmen ma inveci del ballon lor tiraven denter in d'on sacch i giand per mangià d'inverna, inscì, intanta che giugaven e se divertiven, faseven el lavorà per podè mangià anca quand la Natura la se indormenta - pròppi inscì m'aveven dii - perchè anca la Natura la gh'ha bisògn de riposà, se de nò dòpo la poo nò dà i frutt, i fior e tutt quell che gh'emm bisògn.
Stavi pròppi ben in mezz a tutti 'sti amis, perchè sentivi che anca lor me voureven inscì come seri, senza fà cas se gh'avevi i cavei giald o ross, o se gh'avevi i oggiai o la pell bianca o negra.
Poeu, quand gh'è cominciaa a fà scur, el nano Oleic, el m'ha compagnaa a la fin del bosch, per famm tornà a cà e quand semm saludaa el m'ha dii d'andà anmò a trovall e a juttà i sò amis. " E ricòrdet, ricòrdet che doman el sarà anca el tò primm dì, ricòrdett de quell che t'hoo dii incoeu e grazie per el lavorà de incoeu".
E intanta che 'l diseva inscì hoo sentii che me scorliven...L'era la mia nòna che la cercava de dessedamm. "Fòrza, sveglia che l'è mattina, ona bella mattina e te gh'ee d'andà in del bosch a cattà sù 'na quai mòra, on quai fambros se te voeuret che incoeu te foo la torta..." Ma, allora l'era staa domà on sògn...? Mah, el pareva insci ver... Ma intanta che tiravi indree i covert per levà sù gh'è borlaa per terra ona gianda...
Primo Premio El pontesell "Dai, cuntom-su ona storia" 2004 |